Rècord històric de reclamacions al Banc d’Espanya: un 69% més en un any, però serveix de res reclamar?
El Banc d’Espanya ha publicat recentment la seva Memòria de Reclamacions de l’any, i les dades no passen desapercebudes: més de 56.000 reclamacions rebudes, la qual cosa suposa un augment del 69% respecte a l’any anterior i marca un rècord històric per a la institució. No obstant això, darrere d’aquesta xifra aparentment positiva —que podria indicar un augment de la consciència dels consumidors— s’amaga una realitat molt més preocupant.
Segons el mateix Banc d’Espanya, la majoria d’aquestes reclamacions estan relacionades amb les despeses hipotecàries, un 62,3%, un conflicte que fa anys que s’arrossega als tribunals. La institució preveu que el volum de reclamacions disminueixi l’any vinent, atès que aquest tipus de litigis ha acaparat bona part del total en 2024. No obstant això, com a associació de consumidors especialitzada en la defensa davant abusos bancaris, considerem que aquestes dades, no només no són bones, sinó que reflecteixen el fracàs del sistema extrajudicial de resolució de conflictes.
Una dècada tard, i encara malament
Considerem incomprensible que tantes reclamacions s’acumulin ara, quan la primera sentència que declarava abusives les despeses hipotecàries data de 2015. En efecte, les reclamacions s’haurien d’haver presentat fa gairebé una dècada. El fet que coincideixi la sentència del Tribunal Suprem de 2025 que reafirma que la restitució de quantitats és imprescriptible amb l’increment de reclamacions davant la institució és un clar símptoma que alguna cosa no funciona.
Cap sentència de cap tribunal hauria de justificar una allau de queixes en matèria de consum, ja que considerem que les queixes s’han de formular quan el consumidor pateix una injustícia i no quan sembla que la reclamació pugui tenir un efecte pràctic. La societat hauria d’actuar en el moment de l’abús, no esperar que un tribunal ho confirmi. Més preocupant encara és que, segons la memòria, el 80% de les reclamacions han estat inadmeses, una dada que reflecteix indubtablement la gran desinformació i la manca de cultura de reclamació efectiva a l’Estat.
Justícia econòmica? 89 euros per reclamació
Un altre punt especialment controvertit ha estat l’impacte econòmic d’aquestes reclamacions: la quantitat total retornada als consumidors ascendeix a 5 milions d’euros, la qual cosa suposa, si es tenen en compte tant les reclamacions admeses com les inadmeses, una mitjana real de tot just 89 euros per reclamació. Una xifra molt allunyada dels 458,72 euros de mitjana publicats per la institució, que només es calculen sobre les reclamacions admeses i resoltes.
Significa això que el Banc d’Espanya vol maquillar les dades per minimitzar la gravetat de la situació?
És indubtable que el sistema bancari ha abusat durant dècades de clàusules il·legals i opaques, i ara que han de retornar els diners, el Banc d’Espanya inadmet un 80% de les reclamacions. És cert que les entitats prefereixen col·lapsar la justícia abans que atendre els seus clients? El Banc d’Espanya, en inadmetre les reclamacions, està donant la raó a les entitats? Ha oblidat la institució que la justícia és un servei públic?
Un sistema encara sense transparència
L’informe també revela que un 15% de les reclamacions estan relacionades amb productes com les targetes revolving. Això confirma, al nostre entendre, que la banca continua operant amb pràctiques que freguen l’abús i que la supervisió actual resulta clarament insuficient.
Molt per fer!
Per a AICEC-ADICAE, les dades reflecteixen una realitat vergonyosa: ni es protegeix adequadament el consumidor, ni es facilita un sistema de reclamació eficaç. La publicació d’aquesta memòria posa de relleu la necessitat urgent de reforçar l’educació financera, la transparència bancària i l’eficàcia dels sistemes de reclamació extrajudicial.
Perquè no n’hi ha prou que la justícia ho digui: cal actuar quan es produeix l’abús.