Euríbor en ascenso i mercat immobiliari a Catalunya: alerta per a les famílies

AICEC-ADICAE exigeix més protecció, transparència i regulació

El context financer i residencial a Catalunya es troba en un moment d’alta tensió. Mentre el mercat del lloguer i la compravenda bat nous rècords de preus, l’Euríbor torna a repuntar i impacta directament en les hipoteques variables, augmentant la pressió sobre milers de llars. Davant d’aquest escenari, AICEC-ADICAE posa el focus en la necessitat d’enfortir la defensa dels consumidors i d’impulsar polítiques públiques que garanteixin l’accés a l’habitatge.

L’Euríbor torna a pujar: conseqüències per als hipotecats

L’Euríbor —referència principal de les hipoteques variables a Espanya— ha tancat el mes de novembre amb una mitjana del 2,217%, encadenant quatre pujades consecutives (a l’octubre se situava al 2,185%). El tipus a 12 mesos es manté així en màxims des del mes de març, cosa que implica revisions hipotecàries a l’alça per a milers de famílies.

Fa un any (novembre de 2024), l’Euríbor ja es trobava en un nivell alt — 2,506% — anticipant l’escalada actual. L’evolució confirma una tendència de tensió financera sostinguda que incideix directament en la butxaca de les famílies.

🔍 Com afecta això a una hipoteca variable?

La quota hipotecària es recalcula normalment cada 6 o 12 mesos a partir del valor de l’Euríbor del moment. Si aquest augmenta, la mensualitat també.

Exemple orientatiu Import préstec Tipus aplicat (Euríbor +1) Quota aprox. (25 anys)
Escenari actual (2,217% +1) 200.000€ 3,217% TIN ~ 970–990 €/mes
Escenari fa 1 any (2,506% +1) 200.000€ 3,506% TIN ~ 1.003–1.020 €/mes

➡️ Diferències aparentment petites en el tipus d’interès poden generar més de 400€ de despesa o estalvi anual.

Des d’AICEC-ADICAE s’insisteix en la necessitat de reforçar la transparència bancària i garantir que els consumidors entenguin com es calculen les seves quotes i quins riscos assumeixen.

Ampliar el parc públic no és opcional: 1.064 nous pisos i molt camí per fer

Generalitat ha anunciat la compra de 1.064 pisos de lloguer a InmoCaixa, amb una inversió de 87,2 milions d’euros — uns 82.000 € per habitatge — per ampliar el parc públic. Aquesta operació representa un moviment institucional cap a la recuperació del dret a l’habitatge, després d’anys d’abandonament estructural des de la crisi immobiliària del 2008, quan l’especulació i el crèdit desregulat van expulsar del mercat milers de famílies.

Però si volem entendre el valor real d’aquesta adquisició, cal anar més enllà del titular.

Característiques destacades de l’operació

  • Sabem que els pisos estan distribuïts en 14 municipis: Barcelona, Cornellà, L’Hospitalet, Mataró, Montornès, Sant Just, Sentmenat, Sitges, Terrassa, Tordera, Olot, Lleida, Tarragona i Sabadell, i que la major part ja estan ocupats i mantindran el règim de lloguer, cosa que evita expulsions i preserva estabilitat residencial.

Tanmateix, no s’ha especificat públicament si aquests habitatges procedeixen d’alquiler social existent, de promoció privada, de borses d’actius adquirits després d’execucions hipotecàries o d’altres mecanismes de revalorització patrimonial. Tampoc es coneix l’estat dels pisos, el seu règim anterior ni el seu grau de protecció social real.

L’associació valora positivament l’ampliació del parc públic — imprescindible per frenar l’especulació — però alerta que una operació d’aquest abast necessita transparència i verificació pública.

AICEC-ADICAE exigeix transparència total:

— saber no només quants pisos es compren, sinó d’on provenen,
— en quin
estat es troben,
— quin
historial social arrosseguen,
— i quin
nivell de protecció real tindran d’ara endavant.

Sense aquesta informació, la compra pot acabar sent només una transferència patrimonial entre grans actors, sense reparació per a les famílies que van patir desnonaments, sense control sobre els preus i sense garantir lloguers realment assequibles.

Dades preocupants sobre el mercat de l’habitatge

Quan tot un territori es veu incapaç d’accedir a un sostre digne, els números no són només estadística — són símptoma d’una urgència social.

Segons Idealista:
• El preu del lloguer a Catalunya va arribar als 19,1 €/m²/mes, amb un augment del 7,1% interanual.
• Barcelona continua sent la capital més cara d’Espanya: 24,3 €/m²/mes.
• El topall de lloguers vigent des de fa any i mig ha reduït els nous contractes, però no ha frenat la pujada de preus.
• En compravenda, l’habitatge de segona mà va arribar a 2.680 €/m² a Catalunya, rècord històric, amb Barcelona a 5.042 €/m².
• Girona va ser l’única capital que va registrar una caiguda interanual.

Posicionament de l’Associació 

AICEC-ADICAE alerta que:

  • L’augment del cost hipotecari, sumat als preus de compra i lloguer, està generant una pressió insostenible per a moltes llars.
  • Es necessita més parc públic, regulació i control de preus per frenar l’especulació.
  • La transparència bancària i la defensa dels consumidors han de ser eixos centrals en qualsevol política d’habitatge.

📢 Si l’habitatge ha de ser un dret real, no pot dependre del mercat ni de la càrrega financera de les famílies. AICEC-ADICAE reclama un canvi estructural que situï les persones al centre: més parc públic, més control, més transparència.

Desplaça cap amunt
Ves al contingut
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.