L’associació comparteix plenament la preocupació del Comandament Conjunt del Ciberespai (MCCE), el Centre Criptològic Nacional (CCN) i l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), organismes que aquest dimecres han reclamat més inversió davant nous reptes i riscos, com ara la intel·ligència artificial ofensiva.
Tanmateix, AICEC-ADICAE reclama que els fons i les inversions en intel·ligència artificial no es destinin només a les infraestructures corporatives, sinó també a blindar els drets de les persones usuàries de la banca, les assegurances i el comerç digital. La seguretat tecnològica no pot ser només un escut per a les grans corporacions; ha de convertir-se en una garantia de protecció real per a la persona consumidora final.
L’arribada i la democratització de la IA han canviat completament les regles del joc. Tècniques avançades com el deepfake de veu o de vídeo i l’automatització extrema de correus de phishing hiperpersonalitzats estan fent que els fraus siguin pràcticament indetectables per al ciutadà mitjà.
Els delinqüents ja no necessiten que la persona usuària cometi un error evident. Ara són capaços de suplantar la identitat de directors de sucursal, gestors bancaris o familiars amb una precisió mil·limètrica.
Una inversió contínua que arribi a la ciutadania
AICEC-ADICAE coincideix que la ciberseguretat ja no és una despesa puntual d’actualització de programari, sinó un procés constant que requereix recursos financers permanents.
Tanmateix, des de l’associació s’adverteix que, sovint, les inversions milionàries anunciades pel sector bancari i les grans tecnològiques se centren exclusivament a protegir els seus propis sistemes, deixant de banda la formació, la conscienciació i, sobretot, l’assumpció de responsabilitats quan el frau ja s’ha comès.
La inversió en ciberseguretat també ha d’arribar a les persones consumidores, tant mitjançant mecanismes preventius com a través d’una resposta ràpida i efectiva quan es produeix una estafa.
El buit legal del “frau intel·ligent”
Un dels reptes més importants que AICEC-ADICAE posa sobre la taula és la indefensió jurídica de les persones consumidores davant d’estafes cada vegada més sofisticades.
La normativa actual, com ara la Directiva de serveis de pagament, obliga els bancs a retornar els fons sostrets mitjançant operacions no autoritzades, excepte en casos de negligència greu de la persona usuària. Tanmateix, quan la IA manipula la informació i reprodueix amb exactitud la veu o la imatge d’una persona coneguda, cal preguntar-se com es pot qualificar de negligent una víctima que ha estat enganyada per una veu clonada idèntica a la del seu propi gestor bancari.
AICEC-ADICAE considera que la sofisticació tecnològica del frau no pot convertir-se en una excusa per traslladar tota la responsabilitat a la víctima.
Tres pilars per protegir la persona consumidora
Per aquest motiu, AICEC-ADICAE insta els reguladors i les administracions públiques que la inversió contínua reclamada pels experts inclogui tres pilars fonamentals per protegir les persones consumidores.
En primer lloc, s’han d’establir garanties de reemborsament automàtic, adaptant les lleis perquè les entitats financeres assumeixin les pèrdues quan els seus sistemes no detectin a temps l’ús de tecnologies disruptives emprades per cometre fraus.
En segon lloc, és urgent impulsar una educació digital pública i permanent mitjançant campanyes institucionals massives i tallers pràctics que proporcionin a la ciutadania eines per detectar les noves estafes.
Finalment, és fonamental auditar l’ús corporatiu de la intel·ligència artificial. Les administracions han de vigilar que les mateixes empreses no utilitzin aquests algoritmes de manera opaca per comercialitzar productes financers complexos o discriminar determinats perfils de persones usuàries a l’hora de contractar serveis bàsics.
Blindar els drets, no només els servidors
La ciberseguretat és un dels grans camps de batalla del consum el 2026. Amb la confiança en l’ecosistema digital sota mínims, AICEC-ADICAE recorda que l’economia digital no funcionarà únicament blindant ordinadors o servidors.
La veritable seguretat tecnològica exigeix blindar també la tranquil·litat, els diners i els drets de les persones que confien en la tecnologia per fer operacions bancàries, contractar assegurances o comprar per internet.