Les tensions internacionals encareixen els desplaçaments i poden pressionar el preu dels productes quotidians. Des d’AICEC-ADICAE reclamem mesures eficaces, transparència i control perquè la protecció de les persones consumidores es reflecteixi en el preu final.
Potser et sonen de sentir-los als mitjans de comunicació: l’estret d’Ormuz, Bab el Mandeb, els hutís o l’oleoducte est-oest. Poden semblar qüestions llunyanes, però, en una economia globalitzada, les tensions que afecten les rutes energètiques també poden acabar repercutint en el que paguem per omplir el dipòsit o fer la compra.
L’escalada de les tensions geopolítiques està provocant noves pertorbacions en els mercats energètics, amb incidència sobre el preu de la gasolina i el gasoil. Des d’AICEC-ADICAE reclamem que les mesures de protecció siguin suficients, eficaces i es traslladin íntegrament al preu final que abonem les persones consumidores.
Un conflicte llunyà amb conseqüències quotidianes
Les tensions al Pròxim Orient, les dificultats que afecten el trànsit energètic per l’estret d’Ormuz i els riscos per a la navegació al mar Roig i a Bab el Mandeb contribueixen a la volatilitat dels mercats del petroli i dels seus derivats.
L’economia espanyola està exposada a aquestes pertorbacions a través dels mercats internacionals, amb independència de l’origen immediat de les importacions. Per això, les alteracions de les rutes comercials i del subministrament poden influir en els preus que trobem a les estacions de servei.
Quan omplir el dipòsit costa més, les famílies disposen de menys diners per afrontar altres despeses. L’impacte és especialment important per a les persones que necessiten el vehicle per anar a treballar, estudiar, accedir a serveis bàsics o atendre familiars.
A Catalunya, aquesta situació mereix una atenció especial en aquells municipis i zones on les alternatives de transport públic no permeten cobrir els desplaçaments quotidians. Des d’AICEC-ADICAE considerem que les mesures de protecció han de tenir en compte tant els ingressos de les llars com les seves necessitats reals de mobilitat.
L’encariment dels carburants també pot traslladar-se al preu d’altres béns i serveis, perquè el transport i la distribució formen part dels costos de molts productes. Per tant, la pressió sobre l’economia familiar pot anar més enllà del mateix proveïment de combustible i afectar especialment les llars amb menys marge per absorbir noves pujades.
Què indiquen les dades?
L’indicador avançat de l’Institut Nacional d’Estadística situa la inflació interanual de setembre de 2026 en el 4,9 %, sis dècimes per sobre de la registrada a l’agost. Es tracta d’una estimació provisional. L’INE assenyala els combustibles i lubricants per a vehicles personals entre els factors que expliquen aquest increment. Pel que fa als carburants, les dades d’agost mostraven un augment interanual del 30,3 % en el gasoil i del 16,9 % en la gasolina.
La Comissió Europea també ha advertit que el subministrament a la Unió Europea es manté estable, però amb preus elevats del dièsel i del combustible d’aviació, que reflecteixen les tensions dels mercats mundials. L’estabilitat del subministrament, per tant, no elimina la preocupació pel cost que assumeixen les famílies.
Les rebaixes fiscals continuen durant l’últim trimestre
El Govern espanyol ha aprovat durant el 2026 mesures extraordinàries per limitar l’impacte de la crisi energètica.
El Reial decret llei 18/2026, de 29 de juny, va establir una reducció temporal de l’impost sobre hidrocarburs. El calendari inicial preveia rebaixes de 15 cèntims per litre al juliol, 10 a l’agost i 5 al setembre, amb mecanismes de salvaguarda vinculats a l’evolució dels preus.
El Reial decret llei 25/2026, de 29 de setembre, manté les reduccions durant l’últim trimestre: 20 cèntims per litre a l’octubre, 13 al novembre i 6 al desembre, respecte dels tipus anteriors a les mesures extraordinàries.
La norma preveu reforçar-les, per a cada carburant, si el seu IPC interanual supera el 15 %: si això passa al setembre, la reducció serà de 20 cèntims al novembre i 13 al desembre; si passa a l’octubre, arribarà a 20 cèntims al desembre. També recull que, per l’aplicació de la salvaguarda anterior, al setembre la rebaixa del gasoil d’automoció va ser de 20 cèntims, mentre que la de les gasolines sense plom va ser de 5.
Aquestes són reduccions de l’impost, no una garantia que el preu del sortidor baixi exactament en la mateixa quantitat, perquè també hi intervenen altres costos i marges.
Cal comprovar que la protecció arriba al preu final
Per a AICEC-ADICAE, un dels elements essencials de qualsevol intervenció pública és garantir que les reduccions fiscals es traslladin efectivament a les persones consumidores.
El preu final depèn de diferents components de la cadena de comercialització. Per això, una reducció tributària, per si sola, no assegura una disminució equivalent del que paguem.
El Reial decret llei 18/2026 va reforçar les obligacions d’informació dels operadors i les funcions de supervisió de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, inclòs el seguiment dels marges bruts de distribució.
Des d’AICEC-ADICAE reclamem que aquesta vigilància permeti detectar possibles desviacions i explicar de manera accessible quin efecte tenen les mesures. Si es mobilitzen recursos públics per contenir el cost dels carburants, la ciutadania ha de poder comprovar si la protecció arriba a la seva economia quotidiana.
A Catalunya: compara els preus i reclama si detectes irregularitats
Les persones consumidores poden consultar el Geoportal de Gasolineres del Ministeri per a la Transició Ecològica, que permet comparar els preus comunicats per les estacions de servei. És una eina útil per consultar opcions a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona abans de decidir on proveir-se.
Abans d’escollir una benzinera, valora també la distància: un desviament llarg pot reduir l’estalvi. Com a exemple, una diferència de 10 cèntims per litre representa 5 euros en un proveïment de 50 litres.
Comprova el preu anunciat, les condicions de les promocions i l’import del tiquet. Si un descompte exigeix una targeta, una aplicació o altres requisits, revisa’ls abans de fer el pagament. Les persones consumidores tenen dret a informació suficient i accessible sobre el preu total i les condicions de venda.
Si detectes una discrepància entre el preu anunciat i el cobrat, o un descompte ofert que no s’ha aplicat tot i complir-ne les condicions, conserva el tiquet i les proves de l’oferta. Presenta una reclamació a l’empresa i guarda’n el justificant.
A Catalunya, les empreses han de respondre les reclamacions en un termini màxim d’un mes. Si no reps resposta o no s’arriba a una solució, pots acudir al servei públic de consum que et correspongui: l’OMIC del teu municipi, l’OCIC de la comarca o, si no disposes d’aquests serveis, l’Agència Catalana del Consum.
La defensa dels drets també és col·lectiva
Les llars necessiten transparència, estabilitat i garanties que les decisions adoptades per protegir-les compleixen la seva finalitat. A Catalunya, això també implica avançar cap a alternatives de mobilitat accessibles que permetin reduir la dependència del vehicle privat sense deixar enrere les persones que avui el necessiten.
Des d’AICEC-ADICAE reclamem més control sobre l’evolució dels preus i els marges, informació clara i mesures que tinguin en compte les llars amb menys recursos.
Quan desplaçar-nos a la feina o fer la compra absorbeix una part creixent del pressupost familiar, qualsevol suport públic s’ha de notar en la nostra vida quotidiana.
Si has detectat una irregularitat en el preu cobrat o en una promoció, contacta amb AICEC-ADICAE. T’ajudem a revisar la documentació i a preparar la reclamació: aicec@adicae.net · 933 425 044.
