Malgrat les previsions positives de creixement econòmic, milions de llars continuen suportant l’encariment acumulat dels productes essencials. AICEC-ADICAE reclama més protecció del poder adquisitiu, de l’estalvi i dels drets de les persones consumidores.
La inflació es manté elevada i els seus efectes s’acumulen
L’indicador avançat de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) situa la taxa interanual de l’índex de preus de consum (IPC) a Espanya en el 4,9 % a l’octubre del 2026. Segons el mateix avanç, la inflació subjacent, que exclou els aliments no elaborats i els productes energètics, es manté en el 3,1 %.
A Catalunya, les dades definitives del setembre del 2026 situen l’IPC interanual en el 4,5 %, davant del 4,9 % del conjunt d’Espanya el mateix mes. La inflació subjacent a Catalunya era del 3,0 %
El juliol de 2022, la inflació interanual a Espanya va arribar al 10,8 %. Des d’aleshores, la taxa s’ha moderat. Mentre es manté en positiu, els preus continuen pujant de mitjana respecte del mateix mes de l’any anterior. Per entendre l’impacte sobre les llars, cal tenir en compte l’encariment que s’ha anat acumulant durant els darrers anys.
L’alimentació, l’energia, els subministraments de la llar, el transport i altres serveis quotidians absorbeixen una part considerable del pressupost familiar. Fins i tot quan els ingressos augmenten, la millora pot ser insuficient per compensar l’encariment acumulat.
Les llars amb menys ingressos hi són especialment vulnerables, perquè destinen una proporció més gran dels seus recursos a cobrir necessitats bàsiques.
Les tensions geopolítiques i la volatilitat dels mercats energètics també poden encarir la producció, el transport i la distribució, i acabar repercutint en els preus que paguen les persones consumidores.
El creixement econòmic no garanteix el benestar de les famílies
L’economia espanyola manté xifres positives de creixement. . En les projeccions del tercer trimestre, el Banc d’Espanya preveu que el producte interior brut (PIB) creixi un 2,6 % en el conjunt del 2026.
Tanmateix, el creixement del PIB no garanteix, per si sol, una millora proporcional del nivell de vida de la ciutadania. El PIB mesura l’activitat econòmica, però no indica quants diners li queden a una família després de pagar el lloguer, l’alimentació, els subministraments o la hipoteca.
És perfectament possible que l’economia registri taxes positives de creixement mentre una part de la població continua tenint dificultats per arribar a final de mes o disposa de poc marge per estalviar i fer front a imprevistos.
A Catalunya, el 24,8 % de la població es trobava en risc de pobresa o exclusió social el 2025, vuit dècimes més que el 2024 (24,0 %), segons l’Enquesta de condicions de vida de l’Idescat.
A més, els beneficis del creixement econòmic es distribueixen de manera desigual entre els diferents sectors productius, les empreses i les llars. Per això, és imprescindible analitzar quant creix l’economia, com es reparteixen els beneficis d’aquest creixement i en quina mesura contribueix a millorar les condicions de vida de la població.
Per a AICEC-ADICAE, el poder adquisitiu de les persones consumidores, la seva capacitat d’estalvi i la seva seguretat econòmica han d’ocupar un lloc central a l’hora de valorar l’evolució de l’economia espanyola.
Una economia no es pot considerar plenament favorable per a la ciutadania si els seus principals indicadors milloren mentre una part significativa de les famílies continua tenint dificultats per accedir a béns i serveis essencials.