En els darrers anys, les persones consumidores hem après, a força de cops, a estirar el sou. Ens hem convertit en expertes en crisis, però les dades d’aquest 2026 ens situen davant d’un mirall incòmode: omplir la nevera de manera equilibrada ja no és una rutina, és un repte financer. Mentre els salaris intenten seguir el ritme, els preus dels aliments han pres una davantera que fa que estalviar sigui, per a moltes famílies, una missió gairebé impossible.
La bretxa que buida la butxaca
No són només números: és el dia a dia al supermercat. Si observem els darrers tres anys, l’augment dels aliments bàsics s’apropa al 54%, mentre que els salaris amb prou feines han pujat un 31%.
Aquesta diferència de més de 20 punts és la que explica per què, tot i treballar les mateixes hores, avui comprem menys que ahir. Des d’AICEC-ADICAE veiem amb preocupació com moltes famílies es veuen obligades a deixar al prestatge els productes frescos —carn, peix o fruita de qualitat— per omplir el carro amb opcions més barates, però molt menys nutritives.
Per què continua tan cara l’alimentació?
És la pregunta que més escoltem de les nostres persones associades: “Si diuen que la inflació baixa, per què el meu tiquet continua pujant?”. No hi ha una sola causa, però sí tres punts clau que no podem perdre de vista:
Preus que pugen ràpid i baixen lentament: quan els costos de producció —energia o transport— van augmentar, els preus al supermercat es van disparar en qüestió de dies. Ara que aquests costos han baixat, l’alleujament per a la butxaca de la persona consumidora arriba amb comptagotes.
El paper de les grans cadenes: és imprescindible vigilar de prop els marges de benefici. En moments de dificultat, el mercat ha de ser transparent i no pot servir d’excusa per inflar guanys a costa de les famílies.
El factor camp: la sequera, especialment dura a Catalunya, continua passant factura. Si no hi ha aigua, hi ha menys producte, i això acaba encarint des de l’oli fins a les verdures més bàsiques de la nostra dieta mediterrània.
Menjar bé no hauria de ser un privilegi
Sovint oblidem que l’alimentació és un dret humà, no un luxe. Per a AICEC-ADICAE, la “seguretat alimentària” no vol dir només que hi hagi aliments als prestatges, sinó que la gent tingui capacitat real per pagar-los sense haver de renunciar a altres despeses bàsiques com el lloguer o la llum.
Què reclamem des d’AICEC-ADICAE?
No n’hi ha prou amb donar consells; calen solucions que funcionin:
Menys impostos en allò essencial: cal mantenir i blindar l’IVA zero en els productes de primera necessitat.
Vigilància real: necessitem que l’Observatori de Preus funcioni de veritat perquè el preu que paguem sigui just des que el producte surt del camp fins que arriba a la taula.
Apostar pel producte de proximitat: si comprem a productors locals, eliminem intermediaris i costos de transport innecessaris que avui encareixen la cistella de la compra.
Tres consells pràctics per aplicar avui mateix
Mentre continuem exigint aquestes millores, deixem tres claus per protegir l’economia familiar:
Revisa el rebost abans de sortir: sembla bàsic, però planificar evita comprar per impuls i llençar menjar —i diners— a les escombraries.
No et refiïs només de les marques: compara etiquetes. Moltes vegades paguem l’envàs i el màrqueting quan el producte del costat té la mateixa qualitat a meitat de preu.
Torna als productes de temporada: comprar fruita o verdura fora de calendari és una de les maneres més ràpides de pagar de més per un producte que, a més, sovint té menys sabor.
A AICEC-ADICAE estem convençuts que una societat forta comença per llars econòmicament sanes. Seguim al teu costat perquè els teus drets com a persona consumidora siguin respectats, avui més que mai