Els microcrèdits, les targetes revolving i els sistemes de “compra ara i paga després” han convertit l’endeutament en un procés gairebé instantani. Davant l’augment d’aquests productes, la nova regulació europea i l’avantprojecte preparat pel Govern pretenen reforçar la transparència, limitar determinats costos i evitar que es concedeixi finançament a qui no el pot retornar.
Sol·licitar un préstec des del mòbil, ajornar una compra amb pocs clics o pagar només una petita quota mensual pot semblar una solució senzilla. Tanmateix, aquesta facilitat també pot ocultar interessos elevats, comissions, recàrrecs per impagament i terminis que allarguen el deute durant anys.
La principal novetat és que productes que fins ara podien quedar parcialment fora de la regulació tradicional passaran a estar sotmesos a més controls. La Directiva europea sobre crèdit al consum inclou els crèdits de menys de 200 euros i els sistemes de “compra ara i paga després”, quan una empresa financera intervé per ajornar el pagament. Les seves disposicions s’hauran d’aplicar a partir del 20 de novembre de 2026.
Microcrèdits i préstecs ràpids, sota més vigilància
El gener de 2026, el Govern va aprovar un avantprojecte de nova Llei de contractes de crèdit al consum. El text va ser sotmès a audiència pública, però encara no és una llei definitivament aprovada. El seu objectiu és establir una regulació més àmplia per als microcrèdits, les targetes revolving i els préstecs ràpids oferts per plataformes digitals.
Entre les mesures anunciades hi ha límits específics al cost dels microcrèdits, restriccions a les comissions d’obertura i l’obligació que aquests préstecs es retornin, com a mínim, mitjançant tres quotes mensuals. El Banc d’Espanya considera que aquesta reforma pot augmentar la protecció de la clientela i reduir el sobreendeutament provocat per productes que actualment poden tenir un cost molt elevat.
També es pretén reforçar l’avaluació de solvència. Les empreses no s’haurien de limitar a comprovar si poden cobrar una primera quota, sinó analitzar si la persona consumidora podrà retornar el préstec sense posar en risc les seves despeses essencials.
El BNPL també és un deute
Els sistemes de “compra ara i paga després” acostumen a presentar-se com una simple forma de pagament, especialment quan no cobren interessos. Però continuen generant obligacions futures.
El perill apareix quan una persona acumula diverses compres ajornades en diferents comerços i perd de vista quant haurà de pagar durant els mesos següents. Un retard pot afegir recàrrecs, interessos de demora o despeses de reclamació.
La nova normativa europea també endureix les regles publicitàries. La publicitat haurà d’advertir clarament que demanar diners prestats té un cost i es pretén prohibir aquella que presenti el crèdit com una via automàtica per millorar la situació econòmica de la persona consumidora.
Revolving: quotes petites, deutes interminables
En les targetes revolving, una quota mensual massa baixa pot destinar-se principalment a interessos i reduir molt poc el capital pendent. Encara que la quota sembli assumible, el deute es pot allargar durant anys.
Per això, abans de contractar qualsevol finançament hem de comprovar la TAE, el cost total, el nombre de quotes, les comissions i les conseqüències de l’impagament. No n’hi ha prou amb preguntar quant pagarem cada mes.
Des d’AICEC-ADICAE considerem positiva una regulació més estricta, però serà imprescindible vigilar-ne l’aplicació efectiva. La rapidesa tecnològica no pot servir per rebaixar la protecció de les persones consumidores.
El crèdit s’ha de concedir de manera responsable, amb informació comprensible i després de comprovar la capacitat real de pagament. Finançar una compra no pot convertir-se en la porta d’entrada a una espiral de deute.