El 2013, des d’AICEC-ADICAE vam presentar un estudi sobre el nivell d’educació financera de la població espanyola en el marc d’un projecte nacional. El diagnòstic era clar: la formació i la informació financera eren insuficients. Gairebé el 90% de les persones enquestades volia continuar formant-se per prendre millors decisions, evitar fraus i conèixer millor els productes financers.
Han passat 13 anys. Hem avançat realment?
Quina educació financera necessitem?
L’educació financera no es pot limitar a ensenyar a utilitzar una targeta, contractar un préstec o invertir. També ha d’ensenyar-nos a preguntar-nos si necessitem un producte, quant ens costarà, quins riscos té, quines alternatives hi ha i quins són els nostres drets.
Perquè saber utilitzar un producte financer no vol dir necessàriament comprendre’l.
Una assignatura pendent
Malgrat les nombroses situacions d’abusos i males pràctiques financeres viscudes a Catalunya i Espanya, l’educació financera i de consum continua sense ocupar un espai estable i central a les aules.
Els joves hauran de fer front a crèdits, comptes bancaris, compres a terminis, inversions i noves formes de pagament. Necessiten eines per comprendre aquestes decisions i actuar davant de possibles abusos.
I si l’educació reglada no ocupa aquest espai, altres ho faran.
Qui educa els joves?
Les xarxes socials i els influencers tenen cada vegada més pes en la manera com moltes persones reben informació sobre estalvi, inversió, criptomonedes o crèdits.
El problema no és que es parli de finances a les xarxes, sinó qui ho fa, amb quins interessos i quins riscos transmet.
Presentar la inversió com una manera senzilla de guanyar diners o normalitzar l’endeutament pot tenir conseqüències importants per a les persones consumidores.
«Estalvia. Inverteix. Avança»: n’hi ha prou?
El lema del Banc d’Espanya per al Dia de l’Educació Financera és «Estalvia. Inverteix. Avança».
Des d’AICEC-ADICAE creiem que el debat ha d’anar més enllà.
Educar financerament vol dir comprendre, comparar, detectar riscos, identificar abusos, conèixer els nostres drets i saber reclamar. També vol dir saber quan un producte financer no ens interessa o simplement no el necessitem.
Una educació financera crítica
Les participacions preferents, el deute subordinat, les clàusules sòl, els crèdits revolving, els productes complexos o els fraus digitals ens haurien d’haver ensenyat que conèixer un producte no és suficient.
Necessitem una educació financera crítica, responsable i solidària, que formi persones consumidores capaces de prendre decisions i defensar els seus drets.
Una persona consumidora que sap invertir no és necessàriament una persona formada.
Una persona consumidora formada és aquella que sap decidir, comparar, detectar riscos, defensar els seus drets i reclamar quan es vulneren.
Per això, des d’AICEC-ADICAE reivindiquem una educació financera que no formi clients més dòcils, sinó persones consumidores més crítiques, actives i conscients dels seus drets.
Educació financera, sí. Però crítica, responsable i solidària.