La nova numeració facilita identificar les trucades comercials, però les empreses han de continuar respectant la nostra privacitat.
Des d’AICEC-ADICAE expliquem què canvia, quins drets tenim davant la publicitat telefònica i per missatges i com podem reclamar.
Les ofertes de telefonia, energia, assegurances o altres serveis poden arribar en qualsevol moment i pressionar-nos perquè prenguem decisions sense disposar de prou informació. Reconèixer aquestes comunicacions ens ajuda a decidir si volem atendre-les i a protegir els nostres interessos.
Des del 17 d’octubre de 2026, les empreses subjectes a la nova regulació han d’utilitzar números de nou xifres que comencen per 400 per efectuar trucades comercials. Aquesta identificació permet conèixer-ne la finalitat abans de despenjar. No tenim cap obligació de respondre ni d’escoltar una oferta.
Què estableix la normativa sobre el 400?
La Llei 10/2025, de 26 de desembre, de serveis d’atenció a la clientela, exigeix diferenciar la numeració de l’atenció telefònica de la destinada a serveis comercials. La Resolució de 14 d’abril de 2026 concreta aquesta separació amb l’assignació del codi 400.
L’obligació s’emmarca en l’àmbit d’aplicació de la llei, que inclou serveis bàsics i grans empreses, i preveu excepcions transitòries per a determinades comercialitzadores de llum, gas i serveis telefònics. Per això, no podem concloure que qualsevol trucada des d’un altre prefix sigui una estafa. També cal distingir una oferta comercial d’una comunicació destinada a gestionar un servei o resoldre una incidència.
Els números 400 només poden emetre trucades: no permeten tornar-les ni serveixen com a telèfon d’atenció a la clientela. Per consultar una oferta o reclamar, hem de buscar els canals oficials de l’empresa al seu web, al contracte o a les factures.
Identificar una trucada no significa autoritzar-la
La nova numeració no elimina les obligacions de protecció de dades. Les empreses necessiten una base jurídica vàlida per utilitzar el nostre telèfon amb finalitats publicitàries.
En les trucades amb intervenció humana, aquesta base pot ser el consentiment o, en supòsits limitats, un interès legítim vinculat a una relació contractual prèvia i a productes o serveis propis similars als contractats. Ser client d’una empresa no significa acceptar qualsevol oferta ni autoritzar trucades de totes les societats del seu grup. A més, poden existir normes sectorials més estrictes.
A l’inici de la conversa ens han d’indicar qui truca, en nom de quina empresa, amb quina finalitat comercial i com podem revocar el consentiment o exercir el dret d’oposició. Aquestes trucades no es poden efectuar abans de les 9 h, després de les 21 h, ni en caps de setmana o festius.
Els SMS i altres missatges comercials també tenen límits
El prefix 400 correspon a les trucades comercials i no s’aplica als SMS ni a la resta de missatges electrònics. La publicitat per SMS, correu electrònic o WhatsApp està subjecta a les regles de la Llei 34/2002, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic —LSSI—.
Amb caràcter general, aquests missatges han d’haver estat sol·licitats o autoritzats expressament. La llei preveu una excepció quan existeix una relació contractual prèvia, les dades s’han obtingut lícitament i l’empresa anuncia productes o serveis propis similars als contractats. En qualsevol cas, ha d’oferir un procediment senzill i gratuït per rebutjar més publicitat, tant en recollir les dades com en cada comunicació.
Per combatre les suplantacions, l’Ordre TDF/149/2025 també regula els àlies dels SMS, MMS —missatges multimèdia— i RCS —missatgeria enriquida—. L’àlies és el nom o la marca que apareix com a remitent en lloc d’un número.
Des del 15 de setembre de 2026, les operadores han de bloquejar els missatges amb àlies no inscrits al registre de la CNMC o que, tot i estar-hi inscrits, arribin de proveïdors no habilitats. La mesura afecta tant publicitat com avisos i altres comunicacions. Les empreses també poden enviar missatges sense àlies, respectant els requisits legals. El registre ajuda a verificar el remitent, però no substitueix l’autorització per enviar publicitat.
Com podem deixar de rebre publicitat?
Podem comunicar a l’empresa que no volem més comunicacions comercials i, segons correspongui, retirar el consentiment o exercir el dret d’oposició. Recomanem fer-ho per escrit i conservar-ne el justificant.
La Llista Robinson és una eina complementària per excloure’ns de campanyes publicitàries. Si havíem donat consentiment específic a una empresa, també l’hem de retirar: la inscripció no substitueix aquesta gestió.
Pel que fa a les trucades, la resolució permet que les operadores ofereixin, amb sol·licitud prèvia, la desconnexió de les que provenen del rang 400. Cal consultar si la nostra companyia disposa d’aquesta opció i com activar-la: no és un bloqueig automàtic per a tothom.
Quines proves hem de guardar i on podem reclamar?
Per documentar possibles incompliments, convé conservar:
- Captures del registre de trucades o dels missatges, amb el número o remitent, la data i l’hora.
- La identificació de l’empresa i el contingut de l’oferta.
- Els justificants d’haver demanat la baixa, retirat el consentiment o exercit el dret d’oposició.
- Les respostes rebudes i, si cal, la documentació que acrediti la titularitat o l’ús autoritzat de la línia.
Aquesta informació facilita la tramitació de la reclamació.
Els possibles incompliments de numeració es poden posar en coneixement de l’Oficina d’Atenció a l’Usuari de Telecomunicacions (OAUT) o de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Davant de publicitat electrònica il·lícita o vulneracions de la protecció de dades, podem reclamar davant de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).
AICEC-ADICAE reclama una protecció efectiva
Des d’AICEC-ADICAE defensem que aquestes mesures han d’anar acompanyades de supervisió i sancions quan s’incompleixi la normativa. La protecció de les persones consumidores no pot dependre únicament de bloquejar números i repetir que no volem més ofertes.
Recomanem no facilitar contrasenyes, codis de verificació ni dades bancàries en comunicacions inesperades sense comprovar-ne l’autenticitat. Si un missatge resulta sospitós, evitem clicar-ne els enllaços —també els de suposada baixa— i contactem amb l’empresa pels seus canals oficials.
Si reps publicitat que consideres abusiva, conserva les proves i contacta amb AICEC-ADICAE. T’orientarem sobre els teus drets i les vies de reclamació disponibles.