Nova realitat en telecomunicacions i estafes digitals: una jornada per entendre i protegir-se millor
La jornada es va iniciar amb la presentació d’Isabel Pons, coordinadora d’AICEC-ADICAE, i Carme Caro, cap de l’OMIC, que van donar pas a la conferència inaugural a càrrec de Guillermo Canal, enginyer de telecomunicacions i àrbitre de Juntes Arbitrals.
Canal va centrar la seva intervenció en la recent Ordre Ministerial TDF/149/2025, aprovada el 12 de febrer, destacant com pot contribuir a reforçar la protecció tant de les persones consumidores com de les empreses davant de la suplantació d’identitat mitjançant trucades telefòniques, missatges de text fraudulents i altres tipus d’estafes digitals.
El ponent va fer una anàlisi de l’evolució del sector, exposant com el paisatge de les telecomunicacions ha canviat radicalment en pocs anys: “Fa només tres anys hi havia més de 100 operadores; avui, en queden menys de 40”. Aquest canvi ha provocat nous desafiaments, especialment davant d’un augment de l’enginyeria social i les estratègies digitals dels estafadors.
Canal va recordar que en èpoques anteriors, amb Telefònica com a únic operador, la possibilitat de suplantació era molt més limitada. Tot i així, també hi havia problemes greus de transparència que han anat corregint-se a través de normatives i reclamacions. No obstant, va destacar que “les teleoperadores són empreses privades amb ànim de lucre. No tenen obligació de protegir el consumidor, però tampoc poden enganyar-lo”.
Tot i l’aprovació de la nova ordre ministerial, Canal va remarcar que encara queden molts reptes pendents, com la detecció de trucades fraudulentes d’origen internacional, i va proposar que les operadores podrien marcar amb algun distintiu aquest tipus de comunicacions. També va obrir un debat rellevant: què considerem exactament una trucada no desitjada? La manca de consens complica l’establiment d’un marc legal clar.
Taula rodona: Protecció del consumidor i responsabilitat de les operadores
Després de la conferència, es va obrir una taula rodona moderada per Xènia Escoda, responsable jurídica de l’OCUC, que va plantejar la pregunta inicial:
«Estan preparades les empreses de telecomunicacions per a la nova normativa?»
Albert Garreta, advocat de CUS/ACPB, va considerar que la nova llei és un pas endavant, però encara insuficient. Va insistir que la protecció passa també per l’actuació preventiva de la ciutadania, recomanant evitar qualsevol interacció amb números desconeguts.
El representant dels Mossos d’Esquadra, expert en ciberdelinqüència, va reconèixer que aplicar la normativa és viable tècnicament, però va afirmar que les operadores haurien d’assumir més responsabilitats, de la mateixa manera que les entitats bancàries són responsables si no prevenen correctament els fraus.
Josep Aulet, de la UCC, va remarcar la importància de formar el consumidor: “Els estafadors sempre trobaran maneres de fer-ho, però nosaltres hem de donar eines per identificar i defensar-se”.
Èrik Pazos, de FACUA, va afegir que el millor mecanisme de defensa és tenir seny i comprovar qualsevol informació sospitosa amb les entitats de confiança.
Canal va concloure aquesta part assenyalant que la normativa actual encara és insuficient i que “el futur de les telecomunicacions és incert, per tant cal mantenir-se alerta”.
I els fabricants de dispositius?
El debat també va girar entorn del paper dels fabricants de telèfons i dispositius mòbils en la protecció dels usuaris.
Albert Garreta va defensar que haurien d’assumir part de la responsabilitat, mentre que el representant dels Mossos va distingir entre entitats responsables i col·laboradores.
Aulet va opinar que han de garantir un mínim de seguretat, però no ser responsables de tot allò que es faci a través dels seus dispositius. També va insistir que les víctimes no són culpables, i cal assenyalar directament els delinqüents.
Pazos, per la seva banda, va posar èmfasi en la prevenció de malware i altres formes d’espionatge digital com una responsabilitat clau dels fabricants.
Prevenció i actuació davant d’estafes
El representant dels Mossos va compartir el mètode SANA, una guia pràctica per prevenir fraus:
-
S – Stop: Atura’t i respira abans d’actuar.
-
A – Analitza: Valora si la situació sembla sospitosa o precipitada.
-
N – No: No facis cap acció si tens dubtes.
-
A – Ajuda: Contrasta la informació amb fonts oficials (DGT, entitat bancària, policia) o contacta directament amb la persona que diuen ser.
En cas d’estafa, va indicar que cal:
-
Contactar immediatament amb el banc per intentar bloquejar el moviment.
-
Denunciar als Mossos, aportant dades com telèfons, IBAN, captures de pantalla…
-
Escriure a internetsegura@gencat.cat per aclarir dubtes sobre missatges sospitosos.
L’acte es va tancar amb les intervencions de Francesc Puigdomènec, director de Serveis de Consum i Junta Arbitral de Consum de Barcelona, i Carme Sabater, presidenta de la CUS/ACPB.
Ambdós van destacar la importància de donar visibilitat a les organitzacions de consumidors i treballar conjuntament per oferir més recursos, informació clara i formació a la ciutadania.
Vols saber-ne més?
Si t’interessa aprofundir en tot el que es va tractar durant la jornada, pots llegir l’article complet amb tots els detalls a les pàgines oficials de l’OCUC i de l’Ajuntament de Barcelona. Hi trobaràs informació útil, reflexions dels experts i consells pràctics per protegir-te davant les estafes digitals.
👉 Consulta l’article complet aquí:
- Seguretat digital en el Dia del Consumidor: com prevenir els fraus en línia.
- Les estafes telefòniques i la suplantació d’identitat, protagonistes de la jornada del Dia de les Persones Consumidores.
Segueix-nos a les nostres xarxes socials, Twitter, Facebook, Instagram o TikTok per accedir a contingut exclusiu, participar en debats rellevants i formar part d’una xarxa de persones compromeses amb la nostra causa. Uneix-te per compartir les teves idees i experiències!
