Mitjançant l’Acord de París, la majoria dels països es van comprometre a abordar el canvi climàtic. En aquesta mateixa línia, la Unió Europea (UE) ha recolzat la iniciativa del Pacte Verd Europeu, amb l’objectiu de modernitzar l’economia i establir a Europa com el primer continent climàticament neutre per a 2050.
Què ha implementat la UE?
La UE ha implementat reformes legals i normatives aplicables a institucions financeres com a bancs, asseguradores i signatures d’inversió. Aquestes reformes exigeixen que aquestes entitats consideren les preferències de sostenibilitat dels consumidors i proporcionen informació sobre opcions financeres que complisquen amb criteris ambientals, socials i de governança (ASG).
Les finances sostenibles, verdes i climàtiques abasten un espectre d’inversions que integren criteris ASG i promouen objectius a llarg termini beneficiosos per a l’economia, la societat i el medi ambient.
D’altra banda, la Taxonomia del Finançament Sostenible de la UE estableix un marc detallat que classifica quines activitats econòmiques poden considerar-se sostenibles des d’una perspectiva ambiental, orientant així les inversions cap a projectes més ecològics i sostenibles.
Què permeten les Normes Europees?
Les Normes Europees d’Informació sobre Sostenibilitat (ESRS) permeten als consumidors avaluar amb major claredat la sostenibilitat de les seues inversions. Igualment, el Reglament sobre la Divulgació d’informació relativa a la sostenibilitat en el sector dels serveis financers (SFDR) obliga les institucions financeres a informar els inversors sobre les seues pràctiques d’inversió sostenible en un format estandarditzat, la qual cosa augmenta la transparència, la comparabilitat i prevé el greenwashing.
Les estratègies d’inversió sostenible inclouen la integració de factors ASG, el compromís actiu dels accionistes, el cribratge negatiu per a excloure activitats no ètiques i el cribratge positiu per a seleccionar empreses amb un bon acompliment en ASG. A més, la inversió temàtica se centra en solucions sostenibles específiques, mentre que la inversió d’impacte busca generar efectes positius socials i mediambientals, amb un èmfasi en el mesurament i transparència dels resultats.
Sovint, els agents de vendes o els assessors financers poden no oferir al consumidor el producte més adequat, sinó aquell que pertany al seu grup empresarial, la qual cosa limita la competència i la transparència en el mercat. Si tens dubtes, pots posar-te en contacte amb AICEC-ADICAE.