El propòsit d’aquesta jornada consistia a facilitar un intercanvi d’opinions i dur a terme una anàlisi de la situació actual. Es buscava fer una reflexió conjunta sobre la problemàtica que afecta les dones i el seu entorn. Així mateix, es presentava com una oportunitat per examinar aquestes qüestions des de diverses perspectives i àmbits.
S’inicia la sessió plantejant la següent interrogant de caràcter primordial: “La violència econòmica, tant en l’àmbit financer com en la llar, pot manifestar-se de múltiples formes. Quina és la vostra opinió sobre aquest tema?”
Tania, en representació de la Fundació Isadora Duncan, va ressaltar que les dones són víctimes d’abús en l’administració dels seus recursos financers per part dels homes, subratllant la importància de difondre i conscienciar sobre la violència econòmica, emfatitzant la necessitat de recórrer al sistema judicial una vegada identificat el problema. A més, va assenyalar les discrepàncies significatives en l’obtenció de préstecs, hipoteques o en intentar accedir a un lloguer. Històricament, els homes han posseït el poder econòmic i han exercit domini sobre les dones, en part pel fet que aquestes han sigut educades per a exercir rols domèstics.
María, representant de l’Associació de Dones Juristes, aborda la pregunta inicial de la taula redona oferint una reflexió sobre aquesta mena de violència, destacant la seua falta de reconeixement general i la seua invisibilitat. Utilitza la metàfora d’un iceberg per a il·lustrar que mentre les formes més evidents de violència són discutides, la violència econòmica roman oculta, sense ser reconeguda fins i tot dins dels estudis de gènere. S’emfatitza en la importància de disposar de dades concretes per a comprendre i abordar quantitativament aquest problema.
Cecília, en representació de l’Associació Clara Campoamor, comparteix amb Maria la percepció que la violència econòmica és una forma de violència menys visible però cada vegada més reconeguda. Ressalta que la violència de gènere inclou totes les formes de violència contra les dones segons el Conveni d’Istanbul. Encara que la legislació penal espanyola se centra en les violències de parella, és important subratllar la importància d’abordar totes les formes de violència, inclosa l’econòmica, que lamentablement no està tipificada legalment però és una realitat palpable.
Emfatitza que vivim en una societat patriarcal marcada per la desigualtat i el sexisme, la qual cosa es reflecteix també en l’àmbit financer, on el poder econòmic està majoritàriament en mans d’homes. Les estructures socials estan dissenyades per a perpetuar aquesta situació, il·lustrada per aquest «els diners és poder». Les decisions financeres preses en un entorn de desigualtat i violència solen tindre greus repercussions per a les dones, limitant la seua capacitat d’acció. A més, moltes vegades es veuen obligades a assumir deutes en nom de les seues parelles, la qual cosa agreuja la seua situació.
Maria Jesús, en representació d’AICEC-ADICAE, subratlla que les dones sovint manquen dels coneixements necessaris per a enfrontar la violència econòmica, i que les dones de mitjana edat carreguen amb estereotips arrelats des de la infància. L’objectiu principal és capacitar a les dones per a enfrontar aquesta forma de violència i empoderar-les.
Esmenta l’existència de legislacions al Regne Unit que aborden específicament la violència econòmica, suggerint que Espanya hauria de considerar aquest model com a referència.
A més, ressalta l’aspecte digital, indicant que a causa de la bretxa digital, les dones són més vulnerables a patir aquest tipus de violència.
En resposta a la segona pregunta d’AICEC-ADICAE sobre les dinàmiques de poder i l’autonomia econòmica de les dones, es destaca que les relacions desequilibrades de gènere en l’àmbit financer perpetuen rols i estereotips que afecten les dones. La sensibilització és crucial per a canviar aquesta realitat, ja que moltes decisions importants es prenen majoritàriament segons les necessitats dels homes. A més, en l’àmbit juvenil, ressorgeixen percepcions i biaixos que limiten l’autonomia econòmica de les dones, i en molts casos, el consum domèstic és supervisat pels homes.
En relació amb la tercera pregunta formulada per AICEC-ADICAE: “Quines són les principals barreres que enfronten les dones per a emprendre?”
Es va arribar a la conclusió que les principals barreres que enfronten les dones per a emprendre inclouen la relegació a l’àmbit domèstic, la qual cosa dificulta el seu desenvolupament professional i accés a l’educació. L’escassa presència de figures femenines destacades en emprenedoria també és un obstacle, juntament amb la «síndrome de la impostora», que genera inseguretat i autodubte en les seues capacitats laborals. Aquests factors limiten la participació de les dones en l’àmbit de l’emprenedoria.
Finalment com a conclusió final, en resposta a l’última pregunta sobre “els avanços en la conscienciació i prevenció de la violència econòmica contra les dones”, es destaca que encara que hi ha hagut avanços significatius, encara no s’ha aconseguit una comprensió plena que la violència econòmica és una forma tangible de violència de gènere. Malgrat aquests progressos, queda molt per fer en aquest àmbit.
Segueix-nos a les nostres xarxes socials, Twitter, Facebook o Instagram per accedir a contingut exclusiu, participar en debats rellevants i formar part d’una xarxa de persones compromeses amb la nostra causa. Uneix-te per compartir les teves idees i experiències!
