BIZUM: ENTRE LA COMODITAT I ELS RISCOS DE LA DIGITALITZACIÓ – UNA VISIÓ CRÍTICA
Què és Bizum?
Bizum, el sistema de pagaments instantanis utilitzat per milions de persones a Espanya, ha incorporat recentment una novetat rellevant: la possibilitat que els menors d’edat en facin ús. Aquesta obertura, avalada pel Banc d’Espanya, permet que adolescents enviïn i rebin diners de manera immediata a través del mòbil, sempre vinculant l’operació a un compte supervisat per pares o tutors.
Entitats com BBVA o CaixaBank ja han adaptat les seves aplicacions perquè els menors puguin donar-se d’alta digitalment i accedir a Bizum amb certa facilitat. Tot i això, l’arribada d’aquest servei a les edats més joves planteja preguntes importants sobre la seguretat, la maduresa financera i la responsabilitat real de les entitats, que sovint presenten l’eina com un pas natural en l’educació econòmica sense analitzar-ne prou els riscos.
Des d’un punt de vista crític, cal recordar que Bizum per a menors no és només una innovació pràctica, sinó també una estratègia comercial per fidelitzar futurs clients des d’edats molt primerenques. Aquest element sovint queda fora del relat divulgatiu, però és fonamental entendre’l per contextualitzar el debat.
Quins riscos existeixen?
Si bé Bizum és una plataforma tecnològicament segura, l’obertura a menors d’edat introdueix nous riscos que no poden ser menystinguts, especialment en un col·lectiu amb menys experiència i major vulnerabilitat davant pressions socials i fraus digitals.
Principals riscos:
- Ús impulsiu dels diners
L’instantaneïtat pot fomentar despeses poc reflexives. Per a un menor, la línia entre “fer un pagament ràpid” i “perdre el control de les despeses” és molt fina. - Errors i enviaments equivocats
Enviar diners al contacte equivocat és un dels incidents més habituals entre adults; en menors, la probabilitat és encara més gran. - Dependència tecnològica i pèrdua d’autonomia
Introduir pagaments digitals tan aviat pot generar dependència i limitar l’aprenentatge del valor real dels diners si no s’acompanya d’una educació financera seriosa. - Fraus digitals i enganys
Els adolescents són objectiu fàcil de phishing, perfils falsos, enganys a xarxes socials o enllaços fraudulentrs. Les estafes que demanen “fer un Bizum urgent” són cada cop més freqüents. - Coaccions digitals
S’han detectat casos en què menors reben xantatge per transferir diners via Bizum després d’una manipulació o amenaça digital. Aquest element és especialment greu i no apareix sovint en les comunicacions comercials dels bancs.
Les entitats bancàries han establert límits de despesa i supervisió, però aquests límits no són homogenis entre bancs, fet que crea incertesa i desigualtat de protecció. A més, es delega gairebé tota la responsabilitat en els pares, quan caldria que les pròpies entitats ofereixin mecanismes de protecció molt més robustos.
Hi ha més beneficis o més riscos per als menors?
Els beneficis existeixen: comoditat, gestió de petites despeses, familiarització amb mitjans digitals i un possible aprenentatge financer. Tanmateix, aquests beneficis només es materialitzen si hi ha:
- Educació financera real
- Supervisió activa
- Controls tècnics efectius
- Informació clara i accessible sobre els riscos
En absència d’aquests factors, Bizum pot esdevenir un espai de vulnerabilitat, no d’aprenentatge.
La qüestió no és tant si Bizum és “bo” o “dolent” per a menors, sinó en quines condicions es fa, quines garanties existeixen i quin acompanyament s’hi ofereix.
AICEC–ADICAE alerta que no s’hauria d’identificar l’accés a Bizum amb educació financera, si no va acompanyat de materials formatius, tallers, i pautes clares de seguretat.
Quin impacte té en la societat?
La incorporació de menors a Bizum reflecteix l’avanç cap a una societat més digital, però també accentua algunes tensions socials:
- Inclusió financera primerenca
Permet als joves conèixer eines que formaran part del seu futur, però també pot generar desigualtats entre qui té accés a tecnologia i qui no. - Normalització dels pagaments instantanis
Culturalment, reforça la idea que “tot és immediat”. Això pot fomentar hàbits de consum poc meditats. - Bretxa digital i desigualtats socioeconòmiques
Famílies sense accés a smartphones o comptes bancaris quedaran fora d’aquesta tendència, ampliant la fractura digital. - Riscos de seguretat i nous perfils de víctima
Menors mal informats o sense supervisió poden ser objectiu preferent de fraus, pressions o manipulacions econòmiques. - Responsabilitat institucional insuficient
Les entitats financeres impulsen Bizum com una aposta moderna, però no sempre proporcionen la protecció activa necessària ni informen prou sobre els riscos reals.
En conjunt, proposar Bizum per a menors només és socialment positiu si s’acompanya d’un model de protecció i educació sòlid, dissenyat no per vendre més serveis, sinó per garantir un ús responsable i segur.
Conclusió
Bizum per a menors pot ser una eina útil si es gestiona correctament, però també pot convertir-se en un espai de vulnerabilitat si no es regula adequadament. La comoditat no pot eclipsar els riscos: fraus, manipulacions digitals, ús impulsiu dels diners i desigualtats socials.
Cal exigir a bancs i institucions:
- més transparència,
- més educació financera real,
- límits i controls homogenis,
- i un compromís ferm per protegir els joves.
Només així es podrà garantir que Bizum per a menors sigui una oportunitat educativa, i no una porta oberta a riscos no assumibles.