AICEC-ADICAE alerta que els preus del lloguer a Barcelona i Madrid ja s’apropen als de capitals com París o Roma i fins i tot els superen en alguns dels seus barris, mentre que els salaris al nostre país continuen entre els més baixos d’Europa Occidental.
L’habitatge s’ha convertit en una emergència social i econòmica que requereix mesures urgents i estructurals. L’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya adverteix que el mercat del lloguer a Espanya ha arribat a nivells insostenibles.
Segons l’Índex Trimestral de Preus de Spotahome, Madrid i Barcelona registren lloguers mitjans al voltant dels 1.600 euros mensuals en habitatges de mitjana estada, situant-se entre les ciutats més cares d’Europa i arribant a superar zones concretes de París o Roma.
Aquesta situació s’agreuja pel fet que els salaris espanyols continuen força per sota dels de les principals economies veïnes: el salari brut mitjà a Espanya (2.716 €) queda lluny del francès (3.555 €) i del britànic (aprox. 4.200 €), mentre que és similar al de l’italià (2.729 €).
Per a AICEC-ADICAE, aquesta combinació de lloguers desorbitats i sous relativament baixos debilita la capacitat de milers de llars per sostenir-se en el mercat del lloguer, incrementa la desigualtat i posa en risc la sostenibilitat del model urbà i econòmic del país.
Una bretxa creixent entre ingressos i habitatge
Les dades del mercat mostren que una part creixent dels inquilins dedica més del 40% dels seus ingressos a pagar l’habitatge, un llindar que l’OCDE ja considera una càrrega excessiva.
En ciutats com Madrid o Barcelona, l’esforç real pot superar àmpliament aquest percentatge, arribant al 45%, especialment entre els joves i les llars amb rendes mitjanes i baixes.
Segons Spotahome, lloguers mitjans de prop de 1.600 euros situen les dues ciutats espanyoles en posicions comparables a la mitjana de París o Roma, i en alguns barris —com Recoletos (3.125 €) o Sant Gervasi–Galvany (2.770 €)— els preus ja igualen o superen els de zones de referència en capitals europees.
Un mercat distorsionat i cada cop més inaccessible
ADICAE assenyala que la pujada de preus es deu a una combinació de factors estructurals i especulatius:
• la forta demanda interna i l’arribada de nous residents,
• l’auge del lloguer turístic i de temporada,
• l’escassetat d’habitatge públic i de polítiques de control,
• i la manca d’alternatives reals d’accés a la propietat o a un lloguer assequible.
Aquesta situació està expulsant joves i classes mitjanes dels centres urbans cap a la perifèria, forçant-los a compartir habitatge o a acceptar condicions de lloguer cada vegada més precàries.
Mentre Europa modera preus, Espanya es manté a l’alça
Mentre capitals europees com Londres (-5%), Dublín (-6%) o Viena (-10%) registren descensos en els preus del lloguer, el mercat espanyol continua a l’alça.
Fins i tot en ciutats mitjanes, els increments són notables: Alacant (+15%), Màlaga (+14%) o Granada (+6%) mostren una pressió creixent sobre els lloguers.
Espanya continua anant a contracorrent: l’habitatge es tracta com un actiu d’inversió més que com un dret fonamental. Els consumidors no poden ser qui suportin les conseqüències d’un model cada vegada més especulatiu.
L’habitatge: de dret constitucional a luxe cada vegada més inabastable
Per a ADICAE, l’accés a l’habitatge s’ha transformat en un dels principals factors de desigualtat intergeneracional i territorial.
El 45% dels llogaters urbans destina ja més de la meitat del seu salari al lloguer, cosa que repercuteix en el consum, l’estalvi i la capacitat de desenvolupament de milions de llars.
L’associació reclama una acció immediata i coordinada per part de les administracions públiques i del sector financer per revertir aquesta situació, incloent-hi:
• la creació urgent d’un parc públic d’habitatge de lloguer,
• la limitació del lloguer turístic i de temporada,
• i la transparència en la informació i contractes d’arrendament.
ADICAE exigeix passar de les paraules als fets
L’associació defensa que l’habitatge és un dret i no un producte financer ni un bé especulatiu, especialment quan prové del parc immobiliari executat a milers de famílies durant la bombolla immobiliària. AICEC-ADICAE considera imprescindible que el Govern i les comunitats autònomes compleixin el mandat constitucional de garantir un accés digne a l’habitatge, i reclama l’establiment de mecanismes de protecció reals i efectius per a les persones consumidores i llogateres.