Quan independitzar-se esdevé un privilegi

La independència, aquell anhel universal de la joventut, s’ha convertit avui dia en una autèntica odissea. Emancipar-se a Espanya és, per a molts joves, un somni cada vegada més llunyà. Ha quedat enrere la imatge de generacions anteriors que, amb un salari modest, aconseguien deixar el niu familiar i formar una vida autònoma. Ara, amb una edat mitjana d’emancipació que frega els 30 anys, la realitat colpeja amb cruesa: en el primer semestre del 2024, només el 14,8 % dels joves espanyols vivia fora de la llar dels seus pares, el percentatge més baix des del 2006.

Un dret cada vegada més inassolible

La Declaració Universal dels Drets Humans és clara en el seu article 25: “Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar, i en especial l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris.” Tanmateix, per a bona part de la joventut espanyola i catalana, el dret a un habitatge digne s’ha transformat en un privilegi al qual només uns pocs poden aspirar.

L’equació econòmica és desmoralitzant. A moltes ciutats del país, el preu mitjà del lloguer supera els 850 euros mensuals, mentre que els salaris nets dels joves oscil·len entre els 1.200 i els 1.400 euros. Això suposa que més del 60 % dels seus ingressos es destina únicament a l’habitatge, incomplint les recomanacions internacionals que aconsellen no superar el 30–35 %.

Tres murs que bloquegen la independència

1. Mercat de l’habitatge inaccessible

El principal obstacle és, sens dubte, el cost de l’habitatge. La bretxa entre el poder adquisitiu juvenil i el preu del lloguer o de l’entrada per a un habitatge en propietat impedeix als joves emancipar-se en condicions dignes. Molts es veuen obligats a compartir pis o a romandre a casa dels pares de manera prolongada.

2. Precarietat laboral

Tot i que la temporalitat laboral ha disminuït lleugerament, l’atur juvenil es manté al voltant del 18 %. Fins i tot aquells que tenen feina pateixen la inestabilitat dels contractes temporals, sous baixos i poques garanties. Aquesta situació limita enormement l’accés al finançament hipotecari o a contractes de lloguer de llarga durada.

3. Dèficit en educació financera

Malgrat el seu alt nivell acadèmic, molts joves manquen de coneixements en gestió econòmica, estalvi o planificació financera. Aquesta manca impedeix prendre decisions conscients i sostenibles, i els exposa a riscos com el sobreendeutament o l’exclusió financera.

Préstecs per a l’emancipació: una aposta catalana

En un intent de revertir aquesta situació, la Generalitat de Catalunya ha aprovat els anomenats “Préstecs emancipació”, destinats a joves menors de 35 anys. El programa, dotat amb 500 milions d’euros en cinc anys, busca facilitar la compra d’habitatge per a uns 12.000 llars.

Les condicions d’aquesta ajuda són destacables:

• Préstecs de fins a 50.000 €, equivalents al 20 % de l’entrada de l’habitatge.

• Interès del 0 %.

• No s’hauran de retornar fins que s’hagi acabat de pagar la hipoteca.

• El 80 % del finançament anirà a càrrec de vuit entitats bancàries col·laboradores.

Aquest pla, tot i que limitat, representa un pas cap a una política més activa d’habitatge juvenil que hauria d’inspirar mesures similars a escala estatal.

L’educació financera, una assignatura pendent

Més enllà de les ajudes públiques, experts en consum i economia coincideixen en la necessitat urgent d’incorporar l’educació financera al sistema educatiu. Formar els joves en aspectes com l’estalvi, el crèdit, la inversió responsable o la planificació a llarg termini és clau per dotar-los d’una autonomia real.

Un futur que necessita rumb

L’emancipació juvenil no és només una qüestió privada o familiar. És un assumpte d’Estat, que afecta múltiples dimensions: habitatge, ocupació, benestar, igualtat i drets humans. Abordar-lo amb polítiques fragmentades i pal·liatives no és suficient. Cal un enfocament integral i valent, que combini mesures estructurals, incentius públics i una forta inversió en capital humà.

En cas contrari, milers de joves continuaran atrapats en un buit generacional, sense possibilitat de construir els seus propis projectes de vida. I una societat que no permet a la seva joventut independitzar-se, créixer i prosperar, és una societat que també hipotecarà el seu propi futur.

Segueix-nos a les nostres xarxes socials, Twitter, Facebook, Instagram o TikTok per accedir a contingut exclusiu, participar en debats rellevants i formar part d’una xarxa de persones compromeses amb la nostra causa. Uneix-te per compartir les teves idees i experiències!