El Govern ha aprovat el Marc Estratègic Nacional General per a la Vigilància del Mercat de Productes No Alimentaris 2026-2029, una estratègia que busca reforçar el control sobre els productes que arriben a les llars, especialment els venuts per internet, les importacions procedents de tercers països i els riscos derivats de noves tecnologies com la intel·ligència artificial o la ciberseguretat.
Cada vegada comprem més productes a través de plataformes digitals, aplicacions i comerços en línia. Aquesta forma de consum ha ampliat l’oferta disponible i ha facilitat l’accés a articles de tota mena, però també ha multiplicat els riscos. Joguines, carregadors, petits electrodomèstics, cosmètics, productes infantils, tèxtils o aparells connectats poden arribar al mercat sense complir adequadament les normes de seguretat, etiquetatge o traçabilitat.
En aquest context, el Consell de Ministres va aprovar el Marc Estratègic Nacional General per a la Vigilància del Mercat de Productes No Alimentaris 2026-2029, conegut com a MENVIME, presentat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. El seu objectiu és orientar l’actuació de les administracions públiques encarregades de supervisar que els productes no alimentaris comercialitzats a Espanya compleixen la normativa europea i ofereixen les garanties de seguretat degudes per a les persones consumidores.
Internet, importacions i noves tecnologies: els grans focus de risc
L’estratègia posa el focus en tres àmbits especialment rellevants per al consum actual: els productes venuts per internet, les importacions procedents de tercers països i els riscos emergents vinculats a noves tecnologies.
Des d’AICEC-ADICAE considerem que aquesta orientació és necessària. El comerç digital ha difuminat les fronteres tradicionals entre comprador, venedor, fabricant, intermediari i plataforma. Moltes persones consumidores adquireixen productes sense saber realment qui respon si l’article és defectuós, insegur o no compleix les condicions anunciades.
A més, els productes connectats incorporen nous riscos. Ja no parlem només que un carregador es pugui sobreescalfar o que una joguina contingui peces perilloses. També hem de tenir en compte la ciberseguretat, el tractament de dades personals, les actualitzacions de programari, els dispositius intel·ligents de la llar i el possible ús d’algoritmes o intel·ligència artificial en productes i serveis quotidians.
Per això, la vigilància del mercat no pot quedar-se en inspeccions tradicionals. S’ha d’adaptar a una economia digital, globalitzada i molt més complexa, on un producte insegur es pot vendre massivament en pocs dies a través d’una plataforma en línia.
Un model basat en l’anàlisi de riscos
El MENVIME planteja un model de vigilància basat en l’anàlisi de riscos. Això permetrà dirigir les actuacions inspectores cap a aquells productes i canals de comercialització amb més probabilitat d’incompliment.
Aquesta perspectiva és positiva, perquè els recursos públics s’han de concentrar allà on el dany potencial per a la ciutadania és més gran. No tots els productes presenten el mateix nivell de risc, ni tots els canals ofereixen les mateixes garanties. Les vendes en plataformes digitals, les importacions de baix cost i els productes tecnològics requereixen una atenció específica.
Tanmateix, des d’AICEC-ADICAE recordem que l’eficàcia d’aquesta estratègia dependrà de la seva aplicació real. No n’hi ha prou amb aprovar marcs estratègics: és imprescindible dotar les administracions de mitjans tècnics, humans i econòmics suficients per inspeccionar, sancionar i retirar ràpidament del mercat els productes insegurs.
Tres objectius per reforçar la protecció
L’estratègia fixa tres grans objectius. En primer lloc, reduir la presència de productes no conformes en el mercat, reforçant la vigilància per evitar que articles que no compleixen la normativa arribin a les persones consumidores.
En segon lloc, millorar la cooperació entre administracions, autoritats de vigilància, duanes i altres organismes implicats. Aquesta coordinació és clau, especialment quan els productes procedeixen de tercers països o es venen a través de plataformes digitals que operen en diferents territoris.
En tercer lloc, impulsar el compliment mitjançant la formació i la digitalització. El nou marc aposta per millorar la formació de les autoritats competents, facilitar informació accessible a empreses i persones consumidores i incorporar eines digitals que facin més àgils les tasques de vigilància i comunicació.
Des de la perspectiva de les persones consumidores, aquest últim punt és fonamental. La informació ha de ser clara, visible i útil. Si un producte ha estat retirat, si presenta un risc o si no compleix la normativa, la ciutadania ha de poder saber-ho de manera senzilla i actuar ràpidament.
Què poden fer les persones consumidores
Davant la compra de productes no alimentaris, especialment per internet, convé adoptar algunes precaucions bàsiques. És important identificar clarament el venedor, comprovar que existeixen dades de contacte, conservar factures i justificants de compra, revisar les condicions de garantia i desconfiar de preus anormalment baixos quan el producte pot implicar riscos de seguretat.
També és recomanable consultar les alertes de consum publicades per les autoritats competents i comunicar qualsevol incidència: sobreescalfaments, defectes greus, instruccions insuficients, absència de marcatge obligatori, productes perillosos per a menors o problemes derivats de dispositius connectats.
Si el producte és insegur, no funciona correctament o no es correspon amb allò anunciat, la persona consumidora pot reclamar al venedor i, si no obté resposta, acudir als organismes de consum. En els casos de risc per a la seguretat, la comunicació a les autoritats és especialment important per evitar que altres persones es vegin afectades.
Una vigilància necessària, però també preventiva
AICEC-ADICAE valora positivament que es reforci la vigilància dels productes no alimentaris, especialment en un context de creixement del comerç digital. Però aquesta estratègia s’ha de traduir en resultats visibles: menys productes insegurs, retirades més ràpides, sancions efectives i més responsabilitat de fabricants, importadors, distribuïdors i plataformes.
La seguretat dels productes no pot dependre únicament de l’atenció individual de cada persona consumidora. Les administracions i les empreses tenen l’obligació de garantir que allò que arriba al mercat compleix les normes i no posa en risc la salut, la seguretat ni els drets de la ciutadania.
Comprar per internet no pot significar comprar amb menys garanties. En un mercat cada vegada més digital i globalitzat, la vigilància pública ha de ser més forta, més coordinada i més propera a les persones consumidores.