Hipoteca, separació i desigualtat: la doble càrrega financera de les dones

Pot la banca contribuir —amb la seva passivitat o les seves pràctiques internes— a perpetuar la violència de gènere?

A AICEC-ADICAE fa anys que detectem patrons que reflecteixen un autèntic abús bancari que influeix directament en la vida econòmica de milers de dones. Les traves per accedir a determinats productes financers, la manca de protocols específics, les respostes lentes davant situacions de risc i la desprotecció en contextos de violència de gènere no són casos aïllats: formen part d’un problema estructural.

Quan una dona travessa una separació o una situació de violència econòmica, la hipoteca pot convertir-se en una eina de pressió, dependència i desigualtat. La negativa de l’entitat a modificar titularitats, a acceptar dacions en pagament, a facilitar reestructuracions o a actuar amb diligència davant d’una ordre de protecció agreuja l’impacte econòmic i emocional.

La violència econòmica també existeix

La violència econòmica és una forma de violència de gènere reconeguda internacionalment. Es manifesta quan es controla, limita o condiciona l’accés d’una dona als recursos econòmics. En l’àmbit hipotecari, això pot traduir-se en:

Impossibilitat de desvincular-se d’un deute compartit.
Obstacles per reestructurar el préstec després de la separació.
Responsabilitat financera desproporcionada.
Inclusió en fitxers de morositat per impagaments derivats de la situació.

La conseqüència és clara: una doble càrrega financera i més vulnerabilitat.

Quins drets existeixen?

Tot i que moltes dones ho desconeixen, existeixen eines legals i mecanismes de protecció. Tanmateix, la seva efectivitat sovint es veu limitada per pràctiques internes de les entitats financeres que no incorporen una perspectiva de gènere.

Des d’AICEC-ADICAE reivindiquem:

Exigim que les institucions reforcin el marc normatiu perquè les entitats financeres tinguin l’obligació de considerar les bretxes de gènere en les seves polítiques de risc, especialment en els supòsits de separació en què les dones han d’assumir un préstec hipotecari compartit amb l’exparella.

Reclamem que, en els crèdits destinats a l’extinció de condomini, els bancs no puguin denegar l’operació basant-se únicament en criteris interns de risc que desconeixen l’impacte de gènere, i que s’incorpori explícitament el deure d’avaluar la situació socioeconòmica diferenciada de les dones afectades.

Instem que es garanteixi el compliment de les resolucions judicials que atribueixen a la dona l’ús —i sovint també la titularitat— de l’habitatge, assegurant que les entitats financeres facilitin les operacions necessàries per materialitzar l’extinció de condomini i evitar situacions de vulnerabilitat o discriminació indirecta.

Per això organitzem el taller: